Història

Davide, el nostre “bichito de luz” (cuqueta de llum), va néixer a l’hospital de Sant Pau de Barcelona el 28 de gener de 2008, després de quaranta setmanes i dos dies de gestació, bonic i ple de vida, i amb un pes de 3.825 grams. El 21 de febrer, amb només vint-i-quatre dies de vida, va volar al cel. Una criatura que en tan poc temps va omplir les nostres vides de tendresa, de bondat, de dolçor....va omplir casa nostra de vida. 

Ens queden dubtes sobre l’assistència mèdica que va rebre, tant ell com la seva mare, qui va haver de suportar més de 40 hores de contraccions; al moment de l’alumbrament van utilitzar espàtules de Thierry i van cometre un error amb l’anestèsia peridural impossibilitant-la d’incorporar-se del llit durant 6 dies, i per tant dificultant-li també l’alletament.

Davide va ingressar al mateix hospital el divendres 15 de febrer per la tarda degut a una tos lleu. El primer diagnòstic va ser bronquiolitis; els anàlisis i cultius donaven sempre negatiu. Dilluns al matí, després de passar el cap de setmana a l’habitació compartida de pediatria, van decidir de portar-lo a l’UCI, ja en estat crític. Dimecres al matí li van col.locar un respirador artificial, que després li van canviar per un altre d’alta freqüència amb gas nítric, per la tarda hemodiàlisi....

Plens de preguntes i sense respostes vam veure com el nostre nadó en menys de sis dies va passar de tenir una simple tos a morir, dins un hospital públic d’un país “desenvolupat” i al segle XXI.

Ens queda un buit que mai podrem omplir...tindrem sempre present la mirada intensa d’en Davide demanant-nos ajut...